Treball de recerca sobre les vies de subsistència del teixit cultural i artístic gironí
Emma Llensa - Girona Kreas 2018
T'has preguntat mai quin és el grau de precarietat o de solvència econòmica del teixit artístic gironí?
Tots coneixem l'artista que de nits també és cambrer, l'escriptor que treballa de professor en un institut, la il·lustradora que treballa en negre perquè no s'atreveix a fer-se autònoma, el músic que no pot viure de la seva vocació... i així podríem serguir amb molts i molts exemples.
L'any 2018 em vaig proposar esbrinar amb dades reals quin era l'estat econòmic del sector artístic gironí. Per això vaig realitzar una enquesta i la vaig distribuïr per diferents associacions d'artistes i artistes en particular de tots els àmbits de l'art: literatura, fotografia, dansa, pintura, performance, música, promotors de festivals, teatre...
Si bé l'enquesta va ser molt ben rebuda per la majoria d'artistes a qui va arribar, vaig detectar certa mandra a l'hora de respondre.
L'enquesta.
Per a poder dissenyar-la, vaig pensar en diferents factors que calia tenir en compte per a poder treure diferents conclusions i així oferir solucions. Les diferents seccions que hi havia a l'enquesta són:
1) Dades demogràfiques. Preguntes sobre gènere, edat, procedència, lloc de residència i titulacions obtingudes en relació a la vocació artística.
2) Situació familiar. Preguntes sobre el context familiar de l'enquestat. Amb qui viu, si té fills i de quina edat... L'objectiu d'aquest bloc de preguntes era determinar si els enquestats estan al càrrec d'una família o si, pel contrari, viuen compartint pis o amb els seus pares.
3) Situació laboral i econòmica. Preguntes sobre la situació laboral de l'enquestat, quin sector artístic es dedica, situació laboral, si estan donats d'alta d'autònoms, nivell d'ingressos, variació en el nivell d'ingressos, capacitat d'estalvi... L'objectiu d'aquestes preguntes era detectar quin nivell de precarietat laboral tenen els artistes enquestats i quina capacitat d'estalvi tenen per a poder enfrontar diferents situacions imprevistes.
4) Eines per a promoure la feina. En aquest bloc es volia determinar si els enquestats disposen de suficient informació, tècniques i estratègies per a donar a conèixer la seva obra i tenir èxit en els seus objectius. Preguntes sobre si han rebut encàrrecs a través del seu web, preguntes sobre si tenen la percepció de tenir eines suficients per promoure la seva feina, si tenen perfil a xarxes socials, web pròpia... un dels objectius és també esbrinar si els enquestats inverteixen temps i diners en estratègies de marketing. Normalment hi ha una correlació entre les persones que destinen temps i diners a estratègies de marketing i persones que aconsegueixen viure de la seva vocació.
5) Percepció i autopercepció. En aquest bloc es volia determinar quina percepció tenen els artistes d'ells mateixos en relació a altres artistes i també en relació a què es podrien exigir a si mateixos. Preguntes com si saben o no posar preu a la seva feina, si creuen que altres artistes perceben més diners per la seva feina, si cal tenir o no bons contactes per tenir èxit, si la sort és un factor important...
Pots trobar un mostreig de les preguntes de l'enquesta en aquest enllaç:
Resultats de l'enquesta
Van contestar l'enquesta un total de 270 artistes.
Edat i gènere dels enquestats
El 33% dels enquestats tenen entre 41 i 50 anys i el 25% dels enquestats tenen entre 31 i 35 anys. El 55% dels enquestats són dones.
Residència
El 92% dels enquestats són nascuts a Catalunya, el 37% viu a Girona ciutat i la resta està repartida entre diferents comarques, sobretot al Gironès i al Baix Empordà.
Estudis
El 33% té estudis universitaris relacionats amb la seva disciplina artística i si hi sumem els que també tenen estudis de CFGS relacionats amb la seva disciplina, donen un total del 55,5%.
El 18,5% té titulacions no relacionades amb el seu àmbit artístic.
Situació familiar
El 33% dels enquestats viu en parella i el 27,8% amb parella i fills. El 63% dels enquestats no té fills i, d'aquests, el 51% no vol tenir fills.
Dels que sí tenen fills, l'edat del més petit és de 4 a 10 anys i després de 0 a 3 anys, per tant, deduïm que són pares recents i que, a més, encara podrien tenir més fills.
Quin sector artístic ha generat més respostes?
El sector artístic on s’han aconseguit més respostes és el de arts visuals (arquitectura, art digital,cinema, dibuix/pintura, disseny,escultura, fotografia, instal·lacions) en un 64%, seguit d’un 25% d’arts musicals
Situació laboral
La situació laboral dels enquestats és diversa. El 33% treballa en el seu projecte i en d’altres per a poder subsistir. Per tant, són pluriempleats i ho veuen com a quelcom normal per poder desenvolupar la seva vocació.
El 26% treballa majoritàriament en el seu projecte, però de tant en tant ho ha de compaginar amb d'altres feines per poder obtenir més ingressos i poder subsistir.
Només el 22% treballa únicament en el seu projecte artístic.
Autònoms, sí o no?
El 53% són autònoms, el 31% és assalariat i, per tant, realitza la seva activitat artística en negre i el 14% treballa directament en negre sense cotitzar.
Ingressos anuals
En quant als ingressos anuals, hem obtingut una diversitat de respostes força interessant:
Només el 13% rep un salari de més de 1800€ mensuals
El 22% rep entre 100 i 400€ mensuals per la seva feina artística
El 18,5% rep entre 900 i 1300€ mensuals per la seva feina artística
Com podem veure per aquestes respostes, no només hi ha precarietat en el sector artístic degut a l'obligatorietat d'haver de ser pluriempleat i treballar en diverses feines per ap oder desenvolupar la tasca artística, sinó que a, més, els ingressos anuals per la realització de feines artístiques són realment precaris. Ni la meitat dels enquestats arriba a fer-se un sou mínim interprofessional amb la seva tasca artística.
Sobre la variabilitat d'ingressos
El 35% dels enquestats tenen ingressos inestables en què varia d’entre 200 i 500€ al mes i el 31% dels enquestats tenen variabilitat d’entre 500 i més de 1000€. Això significa que no hi ha una previsió d'ingressos ni la possibilitat de tenir certa estabilitat econòmica.
En total, més del 60% dels enquestats tenen variabilitats d'ingressos que un assalariat no tindria mai i, per tant, podem deduïr que viuen sovint amb certa angoixa el fet de no saber quins seran els seus ingressos.
Capacitat d'estalvi
Parlem de capacitat d'estalvi, però també podríem parlar de plans de pensions, assegurances de vida i de tot tipus de productes econòmics que permeten tenir un futur assegurat en cas d'accident, malaltia, jubilació... Molts d'ells treballen en negre i això provoca que no puguin cotitzar i, per tant, aquests d'alguna manera haurien d'assegurar-se tenir estalvis en cas d'estar a l'atur o jubilació.
El 33% declara que no pot estalviar mai i el 35% diu que ho fa però que no tant com voldria, per tant, és un sector en què el 68% dels enquestats tenen problemes per estalviar. Això, com deiem, provoca precarietat en situacions a la vida en què es necessita poder tenir estalvis: situacions no previstes, maternitats, paternitat, malaltia, accidents, jubilació...
Lloc de treball
El 42% dels enquestats treballa des de casa, la resta a coworkings, despatxos compartits... És interessant saber que treballa des de casa, ja que això implica certa invisibilització (és més fàcil treballar en negre) i també certa dispersió.
Com anem d'eines i de xarxes socials?
El 70% ha rebut encàrrecs a través de la seva web o xarxes socials
El 44% creu que no té eines per promoure la seva feina, trobar clients i/o distribuïr la seva obra a través de xarxes socials. Per tant, entenem que la falta de formació i de preparació provoquen certa immobilitat i sensació de fracàs sense haver-ho intentat.
És curiós veure com el 70% ha rebut encàrrecs a través de xarxes socials o web, però tot i així no inverteix en accions de marketing digital. Si reben encàrrecs "sense fer res", què passaria si fessin accions encaminades a aconseguir els seus objectius?
El 80% té perfils a xarxes socials (de 2 a 4)
Només el 3,7% no té perfils a xarxes socials
Els números en aquest sentit són positius, ja que la majoria té perfils a les xarxes socials i, a més, ha rebut encàrrecs per aquest canal.
El 74% dels enquestats dona importància a les xarxes socials per distribuïr la seva obra i donar-se a conèixer, tot i que només un 24% hi dona molta importància i s'hi esforça més.
Accions de marketing digital?
El 70% ha invertit en un domini propi per mostrar la seva obra. Aquest número és molt positiu, ja que invertir en un domini propi implica que la persona s'esforça per donar-se a conèixer i és capaç d'invertir temps i diners en la realització d'un web. De totes maneres, el 30% restant hauria de plantejar-se si vol fer estratègies de marketing de debò, començant pel fet de tenir un domini propi i aparèixer així als resultats de Google amb un web propi.
El 59% mai no ha fet accions de marketing digital per promocionar la seva obra. Aquest número sí que és preocupant, ja que vol dir que més de la meitat dels enquestats no fa cap mena d'acció de marketing digital per aconseguir nous clients, nous encàrrecs i/o nous projectes. Per tant, estan deixant de banda una oportunitat molt bona per a poder subsistir económicament i fer viables els seus projectes.
Estratègia de marketing digital i tradicional:
El 70% no té estratègies de marketing en cap sentit, ni digital ni no digital i, per tant, es deixa portar per les circumstàncies de la vida sense intentar aconseguir certs objectius i dur-los a terme mitjançant el marketing.
El 75,9% no té pressupost per invertir en marketing. Com sabem, una empresa o projecte sense cap mena de pressupost en marketing, ho té molt difícil per poder subsistir. El marketing és també comunicació i, per tant, no invertir en la comunicació i divulgació d'un projecte provocarà que aquest estigui condemnat al fracàs en la majoria dels casos.
En quant a formació sobre marketing digital, el 37% no es forma mai en marketing. El 27% aprèn coses llegint blogs i buscant informació a internet i només el 25% fa cursos i formacons oficials.
Quina és la percepció que tenen els artistes sobre ells mateixos?
El 42% creu que està igual que la mitjana en ingressos i el 20% creu que està per sota de la mitjana. En aquest sentit, veiem que no es té una mala percepció d'un mateix, ja que es tendeix a equiparar-se als altres artistes. Segurament aquest sentiment és degut a que el 70% dels enquestats afirma estar en contacte amb altres artistes. Per tant, entenem que es comparteix informació i consells entre els diferents artistes.
Quins problemes es troben els artistes?
Un alt percentatge dels enquestats s'identifica amb el problema de no saber posar preus. Posar preus massa baixos, per exemple, provoca la inviabilitat del projecte. El fet que no sàpiguen posar preus implica certa inseguretat per part dels artistes en relació a la seva obra i al mercat. En aquest cas, parlaríem tant del desconeixement del mercat, com de la por i inseguretat a posar preus més elevats com de la idea que per donar-se a conèixer i fer currículum cal posar preus més econòmics.
La majoria creu que per tenir èxit cal tenir molts bons contactes i molts d’ells creuen que s’ha de tenir bona sort per tenir èxit. Si bé els contactes són necessaris (i la sort també, en certa mesura), s'entén que són coses que es poden treballar. Aconseguir contactes és quelcom que es pot anar fent amb el temps i que forma part de la feina de l'artista. Els networkings i tenir una actitud mínimament de comercial ajuden a aconseguir els objectius.
La majoria creu que per tenir èxit cal tenir molt bona tècnica. Si bé això pot ser cert, o hoés en certa mesura, ja que sovint ens trobem amb persones amb una tècnica espectacular que per falta de coneixements i de pressupost per marketing, no fa cap mena d'acció divulgativa de la seva obra i el seu projecte acaba en fracàs.
La majoria creu que per subsistir s’ha de tenir presència a xarxes socials i estratègia de marketing. Tot i tenir la certesa que cal que realitzin accions de marketing, falta l'impuls de creure's-ho i aplicar-ho metòdicament.
I ja per últim, en quant a percepcions, el 85% dels enquestats creu que l’espectador/lector/usuari té la percepció que la cultura hauria de ser gratis. Des de fa ja uns quants anys que la cultura d'allò gratuït està afectant al sector artístic. Quan podem entrar a internet i descarregar pel·lícules, música, veure obres de teatre i mil coses més sense haver de pagar, al final l'usuari té a percepció que la cultura és gratuïta. Models freemium com Spotify s'han adaptat a aquesta percepció fent que la indústria musical ja no visqui de "vendre discos" només, sinó de la publicitat a Spotify o número de reproduccions. Els artistes poden lluitar perquè aquesta percepció es modifiqui, tot posant en valor la feina feta; però s'entén també que en certa manera s'han d'adaptar als nous temps i a les noves percepcions dels usuaris.
Possibles solucions
Un cop identificades les àrees a millorar, toca pensar en solucions que puguin ajudar aquest col·lectiu a aconseguir els seus objectius i a poder viure de la seva vocació. A continuació, exposo una sèrie de factors que crec que ajudarien a millorar l'status econòmic d'aquest col·lectiu:
- Formació: sembla ser que un dels grans problemes és la falta de formació sistemàtica i metòdica en marketing digital, empresa,... Això fa que molts d'ells busquin a internet la solució acabant amb una infoxicació i una actitud més aviat paral·litzada.
- Empoderament: he utilitzat aquesta paraula perquè tinc la sensació que molts dels problemes vénen derivats per la falta de confiança a l'hora d'apostar per la pròpia activitat i el propi talent. El més habitual és que l'artista tingui més d'una feina per a poder subsistir. Si bé això està bé perquè permet que continui amb la seva activitat, el fet de no tenir com a primera activitat la seva obra, fa que aquesta no sigui prioritària. En aquest sentit, caldria ajudar a empoderar-se els artistes perquè creguin més en el seu talent i puguin llançar-se. Aquest empoderament també passa per la formació en marketing, en empresa,...
- Aplicar coneixements de manera metòdica: un altre problema detectat és la falta de consistència a l'hora d'aplicar coneixements de marketing. Per molt que sapiguem fer una cosa, si no la fem, no aconseguirem el resultat desitjat. Falta una gestió del temps que permeti l'artista fer-se un espai a la seva agenda per a poder destinar temps a fer xarxa, connexions amb altres artistes, marketing,...
- Actitud marketiniana: amb actitud marketiniana em refereixo a tenir una certa manera de veure el propi projecte. Saber que amb disciplina i perseverància un bon producte/un bon servei/una bona obra tindrà cabuda dins la societat i/o dins del mercat, permet que la persona pugui apostar més fort per fer-la possible.
- Actitud proactiva: m'he trobat amb molts d'artistes que es queixaven de la seva situació, però si els preguntava què havien fet fins ara o què pretenien fer en el futur per aconseguir els seus objectius, deien que gairebé res. Més aviat tenien una actitud del tipus "si no em descobreixen, jo no penso fer res" que no els feia aconseguir bons resultats. Per això una actitud proactiva podria ajudar a desencallar la situació de molts artistes.
Un quant a formació, ofereixo un curs per a artistes i creatius freelance perquè puguin començar a desenvolupar la part més marketiniana de la seva obra i puguin aconseguir els seus resultats.
Conclusions finals
El sector artístic continua essent un sector que viu en precarietat, ho veiem per diversos factors: la majoria té altres feines per a poder subsistir, molts d'ells treballen en negre, els ingressos percebuts de l'activitat artística no arriben al sou mínim interprofessional i no pot estalviar. En aquest sentit, caldria una millora de la preparació d'aquest col·lectiu en quant a vies de subsistència. Parlem de formació, mentories i altres eines i recursos que poguessin permetre una millora de les condicions econòmiques d'aquest sector.
Amb el suport de...
Girona Kreas 2018